El confinament m'afecta. Dia 1

Hola, soc Andrea. Tinc 20 anys i no sé perquè estic escrivint a les 2:11 am dia 11 d’abril de 2020 en el confinament mundial per el coronavirus. En realitat hi ha molts motius per escriure, esta vegada es podria dir que es perquè vull o no, depèn del que acabe escrivint. Vull intentar fer una mena de diari o projecte penjant una foto cada dia, aquesta mateixa foto la penjaré al meu instagram @asancho99 en una frase mr.wonderful (real que mr.wonderful perquè segurament la traure de la meua agenda) Al que anàvem, no vull fer-me viral ni res d’això, segurament ningú sabrà que ho penjo o casi ningú però el penjar-ho cada dia(si es que ho faig cada dia) es com una responsabilitat i això em farà tenir una constància sabent que algú ho llegirà o no (no sé, potser només ho llegeix mamare iau). Avui he estat mirant vídeos de com aprendre anglès, ja que porto molt temps vulguen parlar de una manera fluida l’anglès i no ho aconsegueixo, i avui he sabut perquè, i es que m’autosaboteijo en plan heavy, me frustra molt el llegir o el parlar en anglès i no entendre una paraula o no poder expressar-me correctament en l’idioma fins arribar al punt que ja ni ho vull intentar, que me deixo pa l’últim fer la faena del curs d’idiomes de la UOC per no pensar-hi, li he tingut sempre molt de odi a l’anglès i es per el fet que no vull que pensen “ai que tonteta 20 anys i no s’ha aspivilat” però en el confinament me mirat alguns dels vídeos que tenia guardats sobre aprendre anglès pel teu conte i m’ha donat motivació el pensar que –hey Andrea, no hi ha presa per aprendre anglès, no tens un rellotge que te fica el temps que et queda, a més potser s’acaba tot i no passa res si sas o no sas anglès- i mira me relaxat, perquè ja veus, s’està “acabant el món” però el dia 16 he de entregar un treball igual per a la uni. Bueno que la vida continua, saben o no anglès però eh el treball de la uni si o si es te que entregar el dia 16. Bona nit.

Pd: si hi ha faltes no son faltes es dialecte ebrenc.

Aquí estic als Jardins de la Francesa a Girona, un dia que vaig vulguer anar a paseijar en Sergi