dimarts, 14 d’abril del 2020

El confinament m'afecta. Dia 3

Foto de quan vam anar a Disneyland i vam xalar molt

Hola, avui he tingut un mal son, i he dormit m’he despertat a les 5 del mati i m’he tornat a dormir. Trobo a faltar a Sergi (la meva parella) a dormir en ell i despertar-me abraçada a ell o amb l’esmorzar al llit. Fa un any en estes dates (setmana santa) estàvem ell i jo corretejant per Paris, intentant comunicar-nos en els parissin perquè no parlen molt l’anglès i natros no sabem ni papa de francès, flipant quan ens anàvem a comprar el bocata pel mati (que més tard seria el dinar) per a anar a Disneyland (al igual dines allí en el car que es) perquè en més de oli tenia mantega i estava boníssim a demés, el anar al palau de Versalles(i tornar a flipar de vere on vivien els reis), anar al Louvre, el anar al col·locar el candau, passejar per Paris i veure una exposició de un artista independent, anar a un mercat de menja de paris, anar a la torre effiel... Ami en realitat el que més em va agradar va ser Disneyland, es meravellós aquell lloc m’encantaria algun dia treballaré allí (quan tingué millor nivell d’anglès). Trobo a faltar el mirar junts Gossip Girl a l’hora de dinar, fer algun dia deport junts, passejar a Ariel, fer pastisseria, anar a passejar en les bicis, o la nit que no teníem son agafar les bicis pujar fins dalt darrere la catedral i baixar els carrers i veure llocs nous (dreta, mig o esquerra? Per quin carrer vols?) anar als jardins, anar al mercadillo, les nits al càmping que eren interminables, el cada setmana planejar alguna “cita” per al nostre dia lliure(tinc por que aquest any no pogué fer-se), les nits de manta, Ariel, palomites i netflix quan no volíem sortir, quan vam anar a Llança en les bicis perquè ami m’agrada molt més anar en bici que no passejar... Trobo a falta a Sergi en general. Aquesta setmana santa volíem baixar al meu poble i volia també anar en les bicis, portar-lo a la casa de fusta, anar fins al poble nou en bici, ensenyar-li miradors, anar a la foradada (que segons per ell era un camí molt curt i per mi es el més llarg que he fet), tenia moltes coses planejades per a ell, però no ha pogut ser, però ho seran, quan acabe, quan se pugue, ho farem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada