El confinament m'afecta. Dia 3

Foto de quan vam anar a Disneyland i vam xalar molt

Hola, avui he tingut un mal son, i he dormit m’he despertat a les 5 del mati i m’he tornat a dormir. Trobo a faltar a Sergi (la meva parella) a dormir en ell i despertar-me abraçada a ell o amb l’esmorzar al llit. Fa un any en estes dates (setmana santa) estàvem ell i jo corretejant per Paris, intentant comunicar-nos en els parissin perquè no parlen molt l’anglès i natros no sabem ni papa de francès, flipant quan ens anàvem a comprar el bocata pel mati (que més tard seria el dinar) per a anar a Disneyland (al igual dines allí en el car que es) perquè en més de oli tenia mantega i estava boníssim a demés, el anar al palau de Versalles(i tornar a flipar de vere on vivien els reis), anar al Louvre, el anar al col·locar el candau, passejar per Paris i veure una exposició de un artista independent, anar a un mercat de menja de paris, anar a la torre effiel... Ami en realitat el que més em va agradar va ser Disneyland, es meravellós aquell lloc m’encantaria algun dia treballaré allí (quan tingué millor nivell d’anglès). Trobo a faltar el mirar junts Gossip Girl a l’hora de dinar, fer algun dia deport junts, passejar a Ariel, fer pastisseria, anar a passejar en les bicis, o la nit que no teníem son agafar les bicis pujar fins dalt darrere la catedral i baixar els carrers i veure llocs nous (dreta, mig o esquerra? Per quin carrer vols?) anar als jardins, anar al mercadillo, les nits al càmping que eren interminables, el cada setmana planejar alguna “cita” per al nostre dia lliure(tinc por que aquest any no pogué fer-se), les nits de manta, Ariel, palomites i netflix quan no volíem sortir, quan vam anar a Llança en les bicis perquè ami m’agrada molt més anar en bici que no passejar... Trobo a falta a Sergi en general. Aquesta setmana santa volíem baixar al meu poble i volia també anar en les bicis, portar-lo a la casa de fusta, anar fins al poble nou en bici, ensenyar-li miradors, anar a la foradada (que segons per ell era un camí molt curt i per mi es el més llarg que he fet), tenia moltes coses planejades per a ell, però no ha pogut ser, però ho seran, quan acabe, quan se pugue, ho farem.

El confinament m'afecta. Dia 2

Sorprenentment a Ariel li agrada la platja

Hey que tal, avui ho escric a una hora més raonable, a les 23:22h algo més normalet crec jo. Que he fet avui? Pues després de menja e ballat, ballat com feia temps que no ho feia, m’he expressat i m’ha encantat. Però abans de ballar he pres el solete que sempre va bé un poc de vitamina D. Pues avui casi que tampoc he fet res productiu, sols ballar però m’ha cundit para que se’n la hora que és estigué cansadeta, ja que he suat en una hora el que feia una setmana que no suava fent bici estàtica. Sempre penso que tindria que fer més deport, però pasito a pasito, no me veig jo ara fent flexions i tal però si ficar-me una hora cada dia a ballar. Hola una altra vegada son les 9:40 del mati, me despertat pronte i he fet pancake, tinc una relació amor odio en el confinament, a vegades la agraeixo ja que al meu pareixe estava portant una vida ajetreada i necessitava parar un moment i pensar però no pensava que el moment seria tan llarg, també esta bé per això el aixecar-me i fer pastisseria, estar en Ariel (el meu gat) tot el sant dia, passar més temps en munspares, fer el vermut i dinar al terrat, ballar al terrat que no ho sabia però m’agrada moltíssim. Però també trobo a faltar les amigues, tan les del poble com les de Girona, osigue estic al poble però tampoc les puc veure així que es un poquet com no estar-ho. Trobo que he fet una bona elecció venint al poble, ja que cony faig quedant-me sola a Girona? Bueno segurament m’hagués quedat en Sergi però aquí tinc més espai, no tinc que fer lavadores, ni cabia la arena del gat, tinc rentaplats, el terra el llimpia la roomba i el Ariel la persegueix (es graciós molt graciós). Avui ficaré una foto en el meu gat perquè si, perquè m’apeteix.

El confinament m'afecta. Dia 1

Hola, soc Andrea. Tinc 20 anys i no sé perquè estic escrivint a les 2:11 am dia 11 d’abril de 2020 en el confinament mundial per el coronavirus. En realitat hi ha molts motius per escriure, esta vegada es podria dir que es perquè vull o no, depèn del que acabe escrivint. Vull intentar fer una mena de diari o projecte penjant una foto cada dia, aquesta mateixa foto la penjaré al meu instagram @asancho99 en una frase mr.wonderful (real que mr.wonderful perquè segurament la traure de la meua agenda) Al que anàvem, no vull fer-me viral ni res d’això, segurament ningú sabrà que ho penjo o casi ningú però el penjar-ho cada dia(si es que ho faig cada dia) es com una responsabilitat i això em farà tenir una constància sabent que algú ho llegirà o no (no sé, potser només ho llegeix mamare iau). Avui he estat mirant vídeos de com aprendre anglès, ja que porto molt temps vulguen parlar de una manera fluida l’anglès i no ho aconsegueixo, i avui he sabut perquè, i es que m’autosaboteijo en plan heavy, me frustra molt el llegir o el parlar en anglès i no entendre una paraula o no poder expressar-me correctament en l’idioma fins arribar al punt que ja ni ho vull intentar, que me deixo pa l’últim fer la faena del curs d’idiomes de la UOC per no pensar-hi, li he tingut sempre molt de odi a l’anglès i es per el fet que no vull que pensen “ai que tonteta 20 anys i no s’ha aspivilat” però en el confinament me mirat alguns dels vídeos que tenia guardats sobre aprendre anglès pel teu conte i m’ha donat motivació el pensar que –hey Andrea, no hi ha presa per aprendre anglès, no tens un rellotge que te fica el temps que et queda, a més potser s’acaba tot i no passa res si sas o no sas anglès- i mira me relaxat, perquè ja veus, s’està “acabant el món” però el dia 16 he de entregar un treball igual per a la uni. Bueno que la vida continua, saben o no anglès però eh el treball de la uni si o si es te que entregar el dia 16. Bona nit.

Pd: si hi ha faltes no son faltes es dialecte ebrenc.

Aquí estic als Jardins de la Francesa a Girona, un dia que vaig vulguer anar a paseijar en Sergi