Una nena corria pels passadissos quan va veure el nen a una sala.
Al dia següent la professora va portar el nen a la classe, va coincidir amb la nena, que es deia Maria; i ella quan el va veure va somriure.
Mes tard, la professora el va portar al pati, on es va quedar allí fins que Maria va anar a parlar amb ell.
Ell no podia parlar, però ella no li va importar. Mentre Maria estava jugant a la corda va tenir una idea, agafar una corda i així el podria moure.
Cada día jugava amb ell i anaven fent coses junts per a fer-lo feliç i ell sempre la mirava amb un somriure a la cara.
Jugaven a futbol, llegien contes, volaven cometes, es contaven histories...però sempre amb la corda.
Un dia, a ell no el van deixar sortí al pati perquè no es trobava be, però ella es va quedar al seu costat, va posar musica el va agafar a braços i van ballar.
Mentre estaven ballant s’imaginaven que estaven ballant.
Dies més tard, mentre ella estava caminant pels passadissos va veure la cadira amb la corda, ella es va pensar que el noi s’havia recuperat i podia caminar, però minuts més tard va descobrir que el noi s’havia mort aquella mateixa nit, ella trista es va lligar la corda i va seguir endavant.
Anys mes tard, ella es va fer professora de nens de la mateixa edat que tenia ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada