MY FUTURE

I’m studying first of high school, the branch of dramatic art and although I don’t know what job I’m going to do in few years I think that I must continue with the performance area. I think that I will know my preference while I will have realised witch kind of tasks I do better.

When I will have finished my degree, I will become famous in my locality and in another towns of Terres de l’Ebre. My neighbours will recognize me in the TV when it will be announcing the musicals that I will act. The ads in TV will say that my act performance will take place in Barcelona, Madrid or another important cities and also will inform about the price. I think that in a few years there will be more opportunities for artist, so there will be more study centres that will open and offer art and performance classes in more places.

It’s for this reason that I suppose that there will be more students of dramatic art that nowadays.

In the future be an artist it won’t be strange, because many people will practise this art and people will appreciate their actuations. Theatre will be the right life of the future students and it will give a lot of opportunities to earn money and built a great life. Theatre is the life!

LES PRIMERES IMPRECIONS

El primer dia que vaig arribar al institut, la veritat no tenia por dels mestres sinó de ser la més petita del institut i no volia cridar la atenció. Els mestres no son tan dolents com diuen, alguns millors i alguns pitjors son igual que a primària, els deures no canvien tan, si que tenim més però també tenim més assignatures. També les amistat no es perden perquè estesem en classes diferents en realitat hi fem noves amistats i no es perden a les antigues.

Text lliure. Teatre

CATALUNYA

Bon dia, avui volia venir a parlar-vos sobre la meua pàtria, el meu país. Soc Rapitenca de sang catalana. Considero que Catalunya es més que una comunitat autònoma ja que nosaltres vam ser un país. Nosaltres em estat perseguits, silenciats, fins i tot castigats per usar la nostra llengua. Ens han privat de tantes coses.. Ens han mentit tan, ens han robat tan, que ja no hi ha volta enrere. Ara anem per totes, crec jo que com a futura presidenta del govern, la solució esta molt clara, la independència. Se’n nosaltres sols governar-nos es podrien administrar millor els diners, sense corrupció, sense mentires. El sistema educatiu.. Una millora immediata. Teatre com matèria obligatòria a l’ESO.

Per últim a dir es que visca Catalunya i visca el català.

 

Mi narración

NO VOLVERÉ A SER JOVEN de Jaime Gil de Biedma

Todos los jóvenes llegan a la vida queriendo dejar huella, algunos lo consiguen otros no. Yo lo tenía claro, mi vida iba a hacer historia, el mundo iba a conocer mi nombre no sé cómo, pero lo iban a conocer.

Fui creciendo sin destacar mucho, guardando la luz para brillar cuando de verdad hiciera falta, pero como en todos sitios algunos se adelantaron, quieren ser el centro de atención en todo momento y su brillo se desgastó, acabaron siendo triste purpurina derramada.

Seguí mi camino sin seguir a nadie sin competir porque yo sabia que tenia un don, aún no sabía de qué pero sabía que lo tenía.

Llegué al instituto y en ese antro tu destacas por lo que haces fuera del instituto: deportistas, gimnastas.. y poca cosa más. Había músicos, bailarines, actrices y no brillaban, teniendo esa luz tan potente no brillaban. En ese momento la cuestión era decisión propia o de los otros. Pero daba igual, eran artistas sin descubrir de momento.

Los personajes de ese antro llamado instituto no creían en que algun día se acabara esa luz, ni que se acabara la vida. Creían que era un cuento Chino como el Ratoncito Pérez. Poco a poco los vi crecer, me los encontraba por la calle y veía caer su purpurina, y vi caer su juventud mucho antes que la mía.

La moraleja, nunca brilles antes de tiempo, siempre tendrás tu momento de gloria tarde o temprano pero si le quitas el momento a otro tu purpurina caerá por los suelos.

ENTRE BAMBOLINES

Video de Com Sona l'Eso, una experiencia innolvidable.
Que es CSE? Podem entendre el projecte Com Sona l'Eso com una trobada anual d'alumnes i professorat de música d'instituts de secundària públics que, al llarg de quatre dies, conviuen per dur a terme un gran repte musical que han treballat prèviament a les aules de música. Aquest repte és la realització d'un concert conjunt: al voltant de 1000 alumnes d'edats entre 12 i 17 anys juntament amb el seu professorat actuant junts. La regla d'or de les Trobades és la següent: tot l'alumnat, independentment de la seua formació musical, participa en el concert.
http://www.comsonaleso.com/

ALGUN DIA TRIOMFARÉ

Jo se que algun dia triomfaré perquè crec que tinc el talent la manera de ser i aquella força que es te de no rendir-se mai. Perquè tots em rebut critiques, bones o dolentes, però tenim que tenir-les en conte per a seguir millorant dia a dia. Per a mi triomfa serà complir un somni, i el tinc molt clar que el aconseguiré. Crec que tinc el do, la carisma, la facilitat de transmetre coses ja sigui cantant o ballant.  El teatre si que transmeto però no tan bé com cantant o ballant, crec que això ho aniré millorant poc a poc. La qüestió aquí es: Perquè no tindria que triomfa? Si jo ho valg, ho valg. Per això dic avui i sempre: Algun dia triomfaré.

¿Cuál es la decisión más importante que has tenido que tomar en tu vida?

La decisión más importante fue la de cambiarme de instituto. Porque no era solo el cambio de centro sino que también era que mi nuevo instituto estaba en otro pueblo. Eso quería decir que tendrían que llevarme mis padres en coche o utilizar el transporte público, pero en los 2 casos era necesario un gasto más de dinero. Aparte de eso estaba el placer de dormir más o la tranquilidad de acabar los estudios sin abusos. La decisión en sí la tenía tomada mucho antes de terminar 2n de ESO, pero luego pensé lo que suponía, pero tenía más ventajas que desventajas, y creo que fue la mejor decisión de mi vida, espero no arrepentirme nunca de ello.

CORDES

Un dia, en un orfenat va arribar un noi, aquest tenia una malaltia, ell no podia moure el cos.

Una nena corria pels passadissos quan va veure el nen a una sala.

Al dia següent la professora va portar el nen a la classe, va coincidir amb la nena, que es deia Maria; i ella quan el va veure va somriure.

Mes tard, la professora el va portar al pati, on es va quedar allí fins que Maria va anar a parlar amb ell.

Ell no podia parlar, però ella no li va importar. Mentre Maria estava jugant a la corda va tenir una idea, agafar una corda i així el podria moure.

Cada día jugava amb ell i anaven fent coses junts per a fer-lo feliç i ell sempre la mirava amb un somriure a la cara.

Jugaven a futbol, llegien contes, volaven cometes, es contaven histories...però sempre amb la corda.

Un dia, a ell no el van deixar sortí al pati perquè no es trobava be, però ella es va quedar al seu costat, va posar musica el va agafar a braços i van ballar.

Mentre estaven ballant s’imaginaven que estaven ballant.

Dies més tard, mentre ella estava caminant pels passadissos va veure la cadira amb la corda, ella es va pensar que el noi s’havia recuperat i podia caminar, però minuts més tard va descobrir que el noi s’havia mort aquella mateixa nit, ella trista es va lligar la corda  i va seguir endavant.

Anys mes tard, ella es va fer professora de nens de la mateixa edat que tenia ell.

LA MEVA CAPACITAT D’ADAPTACIÓ

La meva capacitat d'adaptar-me és... molt alta, m’adapto a qualsevol ocasió o espai o esdeveniment. Per exemple, quan estic a classe em comporto i quan surto amb les amigues hem diverteixo. Són diferents llocs, diferents persones i diferents comportaments, però sempre se’n la mateixa. El comportament influeix un poc depèn de la confiança que hi tinguis, i del estat d’ànim que et trobis.

L’adapta ment es una cosa que no tothom domina, si no saben diferenciar el que a classe es va per a aprendre i a fora es va per a divertir-se, es a dir, que a classe no en parléssim del que farem quan sortirem, ni fora em parléssiu del que estudiarem.

Altres coses de comportament també són els llocs com les bodes o els funerals o comunions, i després estan els de la festa de aniversari de la teva cosina petita o el aniversari del teu avi.

Microrelato

UNA TARDE SIN SALIDA

Aquella tarde decidió no ir. Su angustia era más fuerte. Si no fuera por su llanto, nadie le hubiera oído. Aunque tampoco le hubieran visto.