EL DIA DE UN HUMORISTA

Lo que le podía pasar a un humorista durante un día no le podía pasar a nadie. Todo empezó al levantarse, no encontraba sus zapatillas de animales. Después al desayunar sus cereales favoritos se los había comido el gato y la leche la había derramado el perro. Más  tarde, cuando se hizo la hora de ir al teatro para practicar su nueva actuación se puso a llover a cantaros, él sin paraguas y un coche que pasaba lo mojo de arriba abajo llego empapado, allí solo encontró una bata de mujer con plumas y así tuvo que hacer el ensayo, un poco ridículo, cuando llego a casa se dio cuenta que se había dejado la llaves en el teatro y entonces él pensó “para que me he levantado hoy de la cama”.

2n PRESENTACIÓ

Estimada Manolita,

Aquesta és la meva segona carta de presentació i, per desgràcia, l’última. Crec que no fa falta contar-te d’on vinc ni d’on sóc.

Sé que el curs passat no va ser, ni de lluny, el meu millor any. La veritat és que com saps tu estava passant un mal moment i ho veia tot negre, veia a tothom en la meua contra. Aquest any sé que serà diferent, aquest serà el meu any.

Actualitzant la meva presentació, ja et vaig contar que actuo, canto i ballo; però no el que, des de fa un any, em dedico al modelatge. M’encanta el que faig i és una cosa a la qual em vull dedicar apart del teatre. Cada vegada estic guanyant experiència i diuen que no ho faig gens malament.

Segueixo volent anar a estudiar a la Universitat de Girona, ERAM (Grau universitari d’Arts Escèniques). És una de les coses que tinc més clares.

Este estiu ha estat una bogeria, l’he gaudit al màxim, no he parat. Entre desfiles, sessions, festes de la Ràpita (que aquest any he sigut dama), festes de la Sénia, etc. No es pot dir que hagi descansat molt, però sí que vinc amb les piles carregades per a donar-ho tot dalt l’escenari.

Estic plena de idees per aquest any i amb més ganes que mai.

Fotografia: Josele Artola

Et deixo una fotografia de la teua rapitenca preferida.

Petons,

Andrea Sancho Sancho